Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Exercici de memòria
Títol original: Memory Exercise
1991
Cintes de zinc, ferro i cartró
Dimensions: 96 x 762 x 34 cm
Referència: ACF0186
Afegir a la meva Col·lecció
A Memory Exercise -obra integrant d'una petita sèrie, juntament amb Psychopathic Effects i una altra peça sense títol-, Pedro Mora planteja una reflexió sobre la conservació de les experiències, dels records; sobre la manera com la memòria s'emmagatzema, s'ordena, i com aquesta esquematització afecta la nostra pròpia manera de representar el pensament.
Mitjançant un sèrie de cintes i bobines de zenc (que podrien molt bé fer al·lusió al registre de dades informàtiques o a l'enregistrament de documents sonors) distribuïdes desordenament, juntament amb els seus estoigs, per sobre i per sota d'un prestatge, Mora fa referència a la materialització tragicòmica a la qual està destinat qualsevol intent de conservar el record i la història: «L'acumulació d'experiència, l'acumulació dels records que pel fet de ser significativament diferents han deixat rastre, i la radical consciència que al final només poden, tanmateix, ser enumerats». Impreses sobre les cintes es poden veure unes quantes paraules, escrites com a missatge xifrat en una espècie d'hibridació de moltes llengües, que, si bé no articulen cap sentit clar, pretenen jugar amb significats associatius: «GRADSS GOOTZ! OADIC TIONERS I SHOLD PLANT THOGT…»o «EXERCI MEMRI FOR DON NOT FOTGEOU».
Memory Exercise se suggereix com una espècie d'instantània d'un hipotètic arxiu, congelat en un espai i un temps quotidians, teatralitzant alhora una visió horitzontal, uniformada, de totes les possibles jerarquies a l'hora de recuperar els elements del passat. A través d'aquestes bobines -sense etiquetes que n'indiquin el contingut, caracteritzades d'aquesta manera perquè recullen qualsevol informació sense tenir en compte el valor subjectiu que aquesta pugui comportar- l'artista invoca una certa aflicció davant la pèrdua de l'experiencial enfront del regne del que és tècnic.
Aquest joc de dramatització és també subratllat per la subtil ironia implícita en la «necessitat d'omplir» de contingut les bobines que l'obra provoca en l'espectador, ironia que compon una metàfora sobre el caràcter receptor de qualsevol obra d'art. En aquest sentit, Mora participa de l'interès -manifest en un cert nombre d'artistes de la seva generació- per exposar les idees també en funció de l'experiència i la percepció pròpies de l'espectador, creant d'aquesta manera una narrativa basada en el diàleg, més que en l'elaboració de lectures lineals i ordenades. Per això l'artista fa molt sovint referència al sentit d'«anar més enllà de les fronteres considerades d'aquesta manera dins de l'art».
