Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Coll de Pal - Cim del Costabona
1990
Fotografies en color i tinta sobre paper vegetal
Dimensions: 1. Fotografia: 50 x 50 cm 2. Plànol: 120 x 253,5 cm 3. Fotografia: 186 x 350 cm
Referència: ACF0176
Afegir a la meva Col·lecció
La contracció de les distàncies, a més a més d'un fenomen modern que és el resultat de la creixent mobilitat característica del món capitalista, també es pot veure com l'efecte de la metàfora. En aquest sentit, Perejaume ha utilitzat sovint en la seva obra les metàfores espacials per acostar punts geogràfics i culturals distants entre si. El llibre Ludwig Jujol i les obres que van sorgir a l'entorn de la seva aparició establien connexions insòlites entre la Baviera de Ludwig II (1845-1886) i l'arquitecte modernista català Josep Maria Jujol (1879-1949). D'aquesta manera Perejaume també ampliava el principi del collage fora mida.
En aquest cas, Coll de Pal - Cim del Costabona és una instal·lació originàriament presentada a la galeria Joan Prats de Barcelona l'any 1990. La fotografia de gran format, que mostrava el plànol de planta de la galeria Joan Prats dibuixat sobre el cim de la muntanya, es va instal·lar a la darrera de les sales que componen l'establiment, reformat per l'arquitecte Lluís Sert l'any 1976. El plànol del seu projecte, que coincideix amb l'espai actual de la galeria, era a l'entrada. Una segona fotografia, molt més petita, mostrava les mans de l'artista dibuixant amb farina el plànol de Sert dalt del cim. Aquesta fotografia es podia veure a través de l'aparador de la mateixa galeria.
Amb tot, el buit que regnava a la galeria es va convertir en la característica més notòria d'aquesta exposició. Era un buit significatiu, que suggeria que la galeria havia estat transportada a un lloc remot. En alterar el sentit tradicional de la importació de les imatges, la galeria -el lloc d'exposició- va anar a trobar el paisatge. Tot i que breu, aquesta distància recorreguda sense objectes als quals poder prestar atenció va posar en relleu l'experiència física i corporal del visitant, caminant cap a dins i cap a fora de la galeria.
Aquesta instal·lació va anticipar una sèrie d'activitats com ara les excursions i els transports d'obres d'art, que Perejaume va desenvolupar als anys noranta. Amb aquestes accions l'artista ha qüestionat la localització extrema de l'art en tallers, galeries, col·leccions i museus. Alhora, les rutes dibuixades pels desplaçaments d'obres, pintures i dibuixos d'artistes com ara Joan Miró, Francis Picabia, Ferdinand Hodler o Federico García Lorca han inaugurat una nova modalitat d'escriptura sobre el territori. Es tracta d'una escriptura orogràfica que s'ajusta amb precisió als relleus del paisatge.
