Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Naima
1985
Aquarel·la i aiguada sobre paper Creysse
Dimensions: Total: 248 x 400 cm
Referència: ACF0174
Afegir a la meva Col·lecció
A l’inici de la dècada dels setanta, l’obra de Joaquim Chancho esdevingué experimentació depurada a la recerca d’un espai d’expressió. Conscient de les limitacions del format i de la tècnica, el desenvolupament incessant del llenguatge específic de la pintura li permet fer una reflexió constant sobre la pintura. «Si pintem és perquè, en aquest sentit, la pintura encara està per fer», afirma l’artista. Naima (1985) és una obra concebuda estructuralment com un retaule format per diversos fragments, en el qual cada unitat integra i alhora separa les parts d’un tot. Disposat verticalment, en un sentit de multiplicitat seqüencial, cada mòdul aporta una contextualització del conjunt sencer. Chancho es planteja la relació de l’obra amb l’espai real creant uns intervals de separació diferents entre cada segment i analitza els ritmes interns i les interaccions entre el buit i el ple. Des d’uns plantejaments pictòrics austers, el seu llenguatge és d’una expressivitat hermètica, calculada, i una gran part de la seva força rau en la manera d’utilitzar el color. En aquesta obra Chancho ja no estructura l’espai pictòric mitjançant signes i elements cal·ligràfics quasi idèntics, repetits amb poques variacions. Naima és el resultat de superposicions de gestos que estableixen un diàleg entre el suport i la superfície de l’obra. El gest es torna més instintiu, més directe, i l’acció es concentra en el lliure fluir del guaix i l’aquarel•la damunt del paper. L’artista no barreja ni remou els colors fora del quadre, sinó que des de la superfície del quadre, convertida en paleta, investiga les qualitats físiques del suport i concep l’obra com una entitat autònoma a la recerca d’unes lleis internes de composició. Regida per un ritme calculat, Naima té la seva pròpia aritmètica, la seva lògica i el seu ordre. Des d’una geometria reduïda als marges, el resultat és un espai interioritzat de proporció, claredat i perfecció que cerca el que és essencial des del silenci. Per a Chancho la pintura és, sobretot, una forma de coneixement que ens permet percebre novament la realitat per suggerir alternatives. «Cal ser dins del medi pictòric per poder mirar enfora», per poder comprendre el que ens envolta. L’acció teixeix la trama i els sediments dipositats esdevenen rastres del subjecte que pinta.
