Enrere
Sodoma i Gomorra
Títol original: Sodoma y Gomorra
1989
Fotografia, fusta, cera i sofre
Dimensions: Total: 200 x 262 cm Fotografia: 180 x 100 cm Pintura: 180 x 100 cm Porta: 200 x 62 cm
Referència: ACF0167
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció
La mort i la resistència que davant d’ella poden exercir les imatges o l’art és un tema que recorre com una obsessió tota l’obra de Pedro G. Romero: «La tasca de l’art, la part d’aquesta tradició artística que a mi més m’interessa, és constituir imatges. Construir algunes imatges. Aturar imatges. Aquesta il·lusió, fonamentalment contra el temps que no permet que res s’aturi, és la feina de l’artista». És una part de la feina de l’artista en un sentit històric, és a dir, la construcció d’imatges contra el pas del temps i que mostren els límits de la nostra existència recorre una gran part de la tradició artística espanyola. Pedro G. Romero és un artista que recull tant el llegat de la pintura del segle d’or espanyol com la tradició imatgera i festiva espanyola en una formulació artística contemporània. Altres vegades ha recorregut a tradicions com la «mascletà» valenciana, fent-la sevir com un element metafòric, o ha provat de reconstruir amb imatges una història de la transició espanyola. A Sodoma y Gomorra ha utilitzat tres imatges que són el que ell anomena «conceptes formals»: l’explosió (en concret, el bolet format per la bomba atòmica), l’aura i la porta. Aquests tres elements funcionen d’una manera metafòrica, com imatges que remeten a conceptes o idees. La bomba es refereix directament al fet de viure en una època amb la consciència o la presència de la possibilitat d’una destrucció absoluta. L’aura remet al concepte de Walter Benjamin i a la seva especulació sobre aquesta qualitat que perden les obres en l’època de la reproductibilitat tècnica. En el cas de Pedro G. Romero, l’ús de l’aura es converteix en una reivindicació davant de la teoria de Benjamin: la reivindicació de l’art com a generador d’imatges amb capacitat de transcendència. I finalment la porta, potser l’element amb més càrrega metafòrica pel que fa a la noció de trànsit; amb la porta es resumeix tant la idea d’estar tancat com la possibilitat d’obrir-se a nous espais. Pedro G. Romero construeix la seva obra amb una mecànica similar a la del collage: una sèrie d’imatges aparentment dissímils apareixen juxtaposades, de manera que l’espectador en pugui reconstruir el sentit. A Sodoma y Gomorra, aquest sentit té a veure amb les preocupacions bàsiques que l’artista ha mostrat al llarg de la seva trajectòria: la presència de la mort i la destrucció i la capacitat de l’art per generar imatges capaces de transmetre aquesta inquietud i alhora passa-hi per damunt [superar-la].

Obres que et poden interessar