Enrere
Ícar o el perill de les caigudes
Títol original: Ícaro o el peligro de las caidas
1980
Acrílic sobre tela
Dimensions: 120 x 184 cm
Referència: ACF0144
Imprimir fitxa Imprimir fitxa Afegir a la meva Col·lecció Afegir a la meva Col·lecció
Guillermo Pérez Villalta converteix el famós accés a la certesa cartesiana en un «penso, després pinto». Aquest artista, que rebutja de ser qualificat de figuratiu o, per descomptat, de realista, per suggerir que el seu emplaçament és el d'«artista de l'imaginari», ha manifestat sempre el seu anhel de bellesa, al mateix temps que una plaent vinculació amb la pintura, de la qual ha compost diferents al·legories. En aquesta obra condensa una reflexió complexa sobre el procés creatiu, localitzant, amb un cert descentrament, una espècie d'estudi de pintor ocupat per un quadre immens, que representa la figura mitològica d'Ícar, enfrontat a una tela que veiem de costat en un joc d'invisibilitat amb ressons de Velázquez. La porta del fons, a la qual ens dirigeix una barra (potser un tub fluorescent) que desbarata la perspectiva i revela l'artificiositat del conjunt, emmarca una estranya natura morta que subratlla la dimensió del que és ornamental. En un dels laterals el pintor descompon, com en unes volutes, una escala de caragol, mentre que a l'altre extrem parodia una superfície gestual i abstracta en la qual destaca la presència (mínima) d'uns peus que revelen la dimensió horitzontal. Ascens i caiguda, interior i exterior, figuració i abstracció, dispositiu al·legòric i símbol mitològic, tot això queda entreteixit amb una potència admirable en aquest quadre en el qual la llum i l'al·lusió a l'exterioritat són decisives. Ícar està vinculat a la metis (astúcia) grega o, millor encara, al càstig que cau sobre l'astúcia superba del seu pare, Dèdal: l'intent de sortir del laberint volant acaba en la vertiginosa caiguda. Vinculat a aquest desventurat hi ha Faetont, fill d'Hèlios i Clímene, que conduint el carro del Sol, va perdre el control dels fogosos corsers i el va precipitar en flames sobre la Terra. Guillermo Pérez Villalta va fer les il·lustracions del Faetont del comte de Villamediana. En el quadre Elías o el Antifaetón (1985) veiem un cavall que cau del cel i dues figures prop de la sínia de Le Grand Verre duchampià, detinguda per un arbre que creix: «en certa manera la naturalesa o el creixement natural és l'única cosa que pot interrompre la cadena de pensaments». Faetont, segons explica el mateix Pérez Villalta, és el personatge manierista per excel·lència, el que busca, el que vol arrossegar el carro del Sol i les seves facultats no li ho permeten, però de vegades representa -com passa en els esbossos que va fer el 1987 per a la decoració d'un menjador- l'aigua, l'estiu i la joventut. En la representació d'Ícar és important adonar-se de la presència de les línies geomètriques que han permès la composició del dibuix (recordem que aquest artista ha defensat, en clau de revisió històrica, la idea del dibuix florentí enfront de la pintura veneciana), de la mateixa manera que en aquest terra marcat per les empremtes del color hi ha un disseny reticular. Les repeticions i els ecos, com també el salt entre escales i dimensions heterogènies, converteixen aquest quadre en una escenografia de tensió extraordinària, amb aquest símbol inquietant de la caiguda fixat en una espècie d'escut, semblant al que està recolzat sobre una columna en alguns dels dibuixos de l'escenografia de l'obra teatral El último desembarco. L'artista introdueix el testimoniatge corporal dels peus per dramatitzar el fet que és a la vora d'un precipici: «Si no hagués estat per la pintura», ha declarat Guillermo Pérez Villalta, «fa temps que hauria desaparegut. L'art té un efecte terapèutic, i aquest efecte, a mi, em manté viu. La pintura ha evitat que em suïcidi o que em tanquin en un manicomi». Sens dubte l'art pot tenir virtuts terapèutiques, especialment per a un artista com aquest, que ha pres la decisió de pujar per l'escala de caragol del coneixement: «Sempre sobre el mateix paisatge però cada vegada més alt i amb més perspectiva, amb més saviesa, amb més memòria i més cansat».

Obres que et poden interessar