Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Sense títol
Títol original: Sin título
1982
Oli sobre tela
Dimensions: 190 x 250 cm
Referència: ACF0125
Afegir a la meva Col·lecció
Al començament dels vuitanta, les atmosferes hermètiques i les superfícies quasi uniformes, d'una gran solemnitat, de l'obra de Broto es van tornar més líriques i emotives. Interessat per la memòria i la tradició de la pintura, va treballar en una línia que connectava amb l'abstracció informal, valorant especialment les possibilitats expressives del color. El gest, sovint en un estat de semiautomatisme, s'alliberava en taques, però la composició continuava sent fortament estructurada. Sense títol (1982) pertany a aquest període en què Broto vertebra i articula els colors, que tendeixen a ocupar tota la superfície del quadre amb impactes cromàtics nets i vius, molt lluminosos. El blanc de la tela, que en obres anteriors deixava gairebé tot cru, es recobreix harmònicament. La utilització de nous procediments tècnics o recursos plàstics, com l'oli, permeten que la matèria pictòrica, molt rica, es pugui treballar des de l'acció i la vitalitat d'un cert impressionisme abstracte.
Després d'un viatge a Itàlia, l'obra de Broto va adquirir una gran contundència. En la seva producció van començar a aparèixer vestigis barrocs i formes metafòriques del món bizantí, formes de monuments i muntanyes concebudes des d'una gran sobrietat. Els fons, cada vegada més uniformes, es van enfosquir i el repertori iconogràfic s'enriquí de referències figuratives molt simples. Aquestes imatges ambigües són elements referencials en un sentit essencialment emblemàtic, amb una marcada preferència pels símbols romàntics o les formes mínimes, que es relacionen dialècticament amb la base pictòrica de l'obra. En un univers d'enfrontament entre l'atzar i l'ordre, els paisatges, les torrasses en ruïnes i els obeliscs, les escales, les empremtes, les traces i els drippings configuren l'espai de la memòria de la seva pintura. Entre constructiu i líric, s'interessa per l'expressionisme abstracte americà -Jackson Pollock i Mark Rothko- i deixa el color en llibertat en una pintura sumptuosament ombrívola, d'una gran intensitat. El 1984 es traslladà a viure a París, on va dur a terme un cicle sencer de quadres amb relació a les aigües turbulentes de llacs, rius, fonts i cascades. Celebración en el lago I (1984), una d'aquestes obres, presenta una atmosfera angoixant, d'un gran romanticisme i enfuriment, que es bat entre el caos i un estrany buit. El negre, que ocupa tota la tela, és fuetejat, esgarrapat per una punta afilada que deixa néixer una llum violenta de la foscor. Hi ha, en les obres d'aquest període, una clara referència al llenguatge pictòric clàssic d'Antoni Tàpies, Robert Motherwell i Cy Twombly.
