Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Regió núm. 114701-114800
Títol original: Region no. 114701-114800
1991
Diodes emissors de llum, IC, cable elèctric, plafó d'alumini i fusta
Dimensions: 191 x 417,5 cm
Referència: ACF0104
Afegir a la meva Col·lecció
El 1990 Miyajima emprèn un dels seus projectes més ambiciosos: la sèrie «133651» de la qual Region no. 114701-114800 deriva. Es tracta d'un experiment per representar tot l'univers, entès com a temps. Per a això l'autor ha investigat les lleis de la causalitat i la connexió, és a dir, la relació de la part amb el tot. Conformement a aquesta regla, intenta construir una secció temporal i espacial de l'univers. Aquesta secció o regió es basa en càlculs aritmètics sobre possibles configuracions (o combinacions interrelacionades) dels nombres. Tota aquesta carcassa teòrica es materialitza en una peça composta de deu unitats amb deu comptadors cadascuna, disposades en forma de rectangle a terra.
Els comptadors de color vermell compten de l'1 al 99 a diverses velocitats, responent a un senyal enviat i rebut a la mateixa unitat. El zero no existeix en els universos numèrics de Miyajima; el substitueix el buit, la no-representació. Els dígits de color verd són el resultat de la base matemàtica del treball, i trenquen la uniformitat de la visió. D'aquesta manera Miyajima intenta representar una secció de l'univers amb nombres. L'espectador es troba en una habitació fosca en la qual una sèrie de dígits il·luminats apareixen com un tot canviant, impossible d'assimilar en la seva particularitat perquè no es pot circular al voltant de la peça. Així, l'observador es veu obligat a tenir-ne una visió global, de manera que la seva atenció es veu empesa a centrar-se en nocions com ara el ritme, la repetició, la periodicitat, la durada i el moviment, qüestions que inevitablement el conduiran a reflexionar sobre la natura i el caràcter del temps.
Miyajima busca una mirada global, l'aprehensió pura o abstracta del fenomen temporal allunyada de la construcció artificial que comporta el seu còmput. El visitant s'enfronta al flux del temps, d'una manera més física que racional, i redescobreix la seva pròpia existència immersa en l'univers.
