Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Sense títol (núm. 74/90)
Títol original: Untitled (No. 74/90)
1990
Acrílic sobre plom
Dimensions: 280,5 x 160,5 cm
Referència: ACF0082
Afegir a la meva Col·lecció
Tota l'obra pintada per Förg s'inscriu en l'àmbit de la pintura abstracta, i sovint s'ha comparat la seva actitud amb la de Mark Rothko, Barnett Newman, Robert Ryman i Blinky Palermo, deixant de banda, però, els aspectes místics i heroics que caracteritzen l'obra dels tres primers. Una característica determinant en la concepció del treball de Förg és la rapidesa d'execució, d'on prové el desenvolupament en sèries amb mínimes variants i, també, la lleugeresa de la pinzellada.
El resultat final de la seva obra pictòrica ha estat qualificat per Rudi Fuchs, crític, historiador i director de l'Stedelijk Museum d'Amsterdam, de la manera següent: «L'espectacle que Förg ofereix té motius per meravellar-nos: és la dansa d'una papallona d'ales fràgils i virolades que sobrevola la digna tradició de l'art abstracte, cosa que afegeix, a la bellesa d'aquesta tradició, un component de gràcia».
Després d'un quinquenni allunyat de la pintura, a partir de l'any 1986 Förg va tornar a pintar sobre diferents suports (plom -per exemple en les obres dels anys 1987 i 1990 de la Col·lecció de la Fundació "la Caixa"-, alumini, fusta, tela o coure), com havia fet al començament de la seva carrera artística. Això sí, explotant més les reaccions pròpies dels materials: densitat, brillantor, oxidació, rugositat, etc.
Aquestes peces es componen de dues parts, pintades a l'oli d'una manera uniforme i monocroma, amb pinzellades gairebé invisibles unes vegades, com a Sense títol (núm. 100/87), i altres en què l'artista deixa el plom mateix a l'aire. Per a Bruno Corà, comissari de la retrospectiva de Förg a Castello di Rivoli, «s'equilibren com un fragment de paisatge horitzontal en el qual el cel i el mar es toquen».
La rapidesa, esmentada anteriorment com una de les característiques inconfusibles del treball de Förg, és especialment rellevant en la seva obra escultòrica. L'empremta dels dits en el recorregut pel llit d'escaiola, o un ràpid solc, més que no pas un traç, enfonsat pel pinzell en la pasta en la qual es fondrà el bronze, són els incidents i els accidents mínims que conformen la superfície de l'escultura. Són com un viatge d'anada i tornada des de l'estampa gràfica fins al volum, per tornar d'aquest últim a la planxa metàl·lica o a la pedra litogràfica (i si recordem que cada vegada és més estrany treballar la litografia sobre pedra, i més freqüent fer-ho sobre metall, observarem fins i tot un punt d'unió material entre una activitat i l'altra).
De la mateixa manera, aquesta indiferència de Förg pels diversos mitjans d'expressió es manifesta en el fet que els seus relleus en bronze, les seves escultures, no sempre són exempts, sinó que pengen, com si fossin quadres, de la paret.
