Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Pla corb / Figure XI
Títol original: Curved Plane / Figure XI
1995
Acrílic i llapis negre sobre tela
Dimensions: 274,5 x 550 cm
Referència: ACF0038


A mitjans dels anys setanta apareixen tots els elements que definiran l'obra de Mangold durant les dues dècades següents. Com el mateix artista ha enumerat, es tracta de «1. Una forma o un contenidor corb; 2. Una figura interior, dibuix; 3. Una superfície de color, generalment aplicada amb un rodet; i 4. L'ús freqüent de panells múltiples per estructurar l'obra».
Aquests elements són, efectivament, els que componen l'obra Curved Plane - Figure XI, l'última d'una sèrie de gran format que Mangold va realitzar entre 1994 i 1995 amb meitats o seccions de cercles, el·lipses dibuixades amb grafit negre i diferents colors plans en cadascun dels panells que la formen. A partir de la sèrie «Ellipse - Frame» que l'artista va pintar entre 1987 i 1989, la figura de l'el·lipse es va convertir, amb diferents desenvolupaments, en una constant de la seva obra. En el títol d'aquesta obra de la Col·lecció -que, com tots els d'aquest autor, és una descripció precisa-, la separació en el pla corb i la figura indica l'oposició entre la superfície plana pintada i la il·lusió de profunditat que generen els dibuixos de les el·lipses que l'artista situa entre els panells de diferents colors, com si no hi hagués cap separació. Finalment, la il·lusió pròpia de la pintura que Mangold va evitar durant tant de temps s'ha convertit en el recurs més brillant de què se serveix. Efectivament, amb la sèrie «Curved Plane - Figure» Mangold va assumir nous riscs, cosa que va donar lloc a una complexitat expressiva més gran: si en els treballs anteriors l'el·lipse funcionava com a element constructiu, aquí s'allibera de tota subjecció estructural i activa associacions figuratives i decoratives. A més l'artista, amb aquesta obra que acaba la sèrie, evoca l'aura de la pintura al fresc del renaixement mitjançant les connotacions arquitectòniques del contorn semicircular de la part superior de l'obra, i també el tractament específic de la seva superfície a base de superposicions de capes de color de tonalitats diferents. Mangold, finalment, ens redescobreix l'essència de la pintura remetent-nos a valors estètics de bellesa i monumentalitat, i ens planteja un interrogant sobre l'atemporalitat de l'art i la vigència de la pintura.