Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Conversation Piece (Hirshhorn)
1995
Resina i sorra
Dimensions: 170,5 x 191 x 124 cm
Referència: ACF0037
Afegir a la meva Col·lecció
Tres personatges discuteixen amb vehemència. D'aquests, dos sembla que acorralin el tercer. Un, gairebé a sobre d'aquest, el mira molt de prop, i l'altre el subjecta pel pit, mentre que amb la mà dreta fa un gest obscè. Les figures, de dimensions naturals, són un híbrid insòlit de persona i sac, uns saltamartins amb pesants bases esfèriques -un pedestal integrat en la figura, inseparable del seu propi cos, que problematitzen les convencions d'estabilitat, desequilibri i motricitat.
No hi ha res que commemori aquest grup escultòric d'una atemporalitat molt aconseguida; no hi ha res que indiqui, només la interacció humana. L'escena, pura quotidianitat congelada, no té cap altra referència que no sigui la seva pertinença al present, al mateix continu vital de l'espectador, el qual -extraordinària inversió-, convertit en convidat de pedra, assisteix a una situació que, encara que transcorri aliena i indiferent a la seva mirada, exigeix atenció i demana de ser traduïda i interpretada.
Les Peces de conversa, que l'artista comença a desenvolupar el 1991, representen un pas decisiu en la indagació que fa sobre les relacions entre escultura i espai, i marquen l'evolució des de la continguda dramatúrgia de les seves habitacions-escenari fins a l'experiència -de caràcter marcadament més narratiu, tot i que el contingut de la narració continuï sent opac- de la seva situació en espais exteriors, com en les obres realitzades per a la Documenta IX, per al Museu Irlandès d'Art Modern de Dublín o en grans entorns arquitectònics, com la seva Plaza, presentada al Palau de Velázquez de Madrid el 1996.
La centralitat de la figura humana en l'univers de Juan Muñoz arriba a l'apogeu en aquestes sèries. La decidida recuperació d'aquesta és, de fet, una de les aportacions essencials de l'artista a l'escultura contemporània: la figura, no al servei del realisme, ni deutora de les imatges canòniques dels mitjans de comunicació, sinó enfrontada, com un mirall, a la polimorfa crisi del cos i del subjecte del final del segle xx.
Aquest grup de personatges és el germen d'una altra obra, realitzada en bronze a partir dels seus motlles i amb diverses figures més, instal·lada al Jardí d'Escultura del Museu Hirshhorn de Washington.
