Enrere
Imprimir fitxa
Afegir a la meva Col·lecció
Qui, quan o com (desconeguts)
Títol original: Quién, cuándo o cómo (desconocidos)
1995
Construcció de fusta, material elèctric, corda, cadira, taula i 4 fotografies en color
Dimensions: Estructura principal: 241 x 130 x 130 cm
4 fotografies: 128 x 126 cm c/u
Referència: ACF0022
Afegir a la meva Col·lecció
Al començament dels anys noranta, després d'haver-se instal·lat a Nova York, Badiola va tornar als seus models anteriors per canviar-ne l'escala, els materials o la configuració. L'escultor, que afirma que odia el formalisme, converteix la forma en vehicle de significats ramificables i indeterminats que es desplacen per la consciència de l'espectador, de l'enteniment del qual són, en última instància, privatius.
Des de mitjans dels anys noranta, Badiola ha accentuat progressivament els continguts narratius del seu treball, alhora que s'ha produït una multiplicació dels elements i els materials utilitzats a les seves escultures. Als metalls i la fusta s'han afegit tècniques multimèdia i, sobretot, la fotografia no naturalista, com a resultat de representacions dramatitzades, fragmentades en preses que obrien possibilitats diverses de lectura equívoca. Un tipus de treball fotogràfic que s'inscriu en el context dels que duien a terme llavors Jeff Wall, Stan Douglas o James Coleman.
Totes les peces que Badiola ha fet des d'aleshores s'emmarquen en aquesta perspectiva i es tenyeixen d'una aurèola de malenconia, d'una constatació certa de la impossibilitat de la correspondència i l'acord humans. En són una bona prova els títols, que, encara que sempre han tingut un paper protagonista a l'hora d'entendre la seva tasca, ara fins i tot n'encarrilen la intenció civil. Així passa amb Complot de familia. Segunda versión , feta entre els anys 1993 i 1995 que manlleva el títol de les Family Plot del 1987, en què intervé com a eix protagonista la cadira d'Arne Jacobsen, i que continuen a Recent Family Plot, del 1992, amb la reminiscència de Malevitx, i també a Quién, cuándo, cómo (desconocidos), en què la cadira de Jacobsen i els diferents recintes es connecten per mitjà d'una soga, i les fotografies representen persones de diferents races i sexes en immòbils escenes tràgiques.
