Günther Förg
Alemanya, 1952
Alemanya, 2013
Enrere
Günther Förg va estudiar art a l’Akademie der Bildenden Künste de Munic del 1973 al 1979. Va fer la seva primera exposició individual el 1908 i, d’aleshores ençà, ha treballat de manera simultània disciplines tan distants aparentment com la pintura sobre qualsevol suport imaginable (tela, fusta, coure, alumini, plom, com també les seves variants en obra gràfica i aquarel·la), l’escultura (escaiola sobre fusta i en bronze) i la fotografia (gairebé exclusivament centrada en l’arquitectura i els retrats femenins). El denominador comú de la producció de Förg en totes les disciplines és l’obsessió per l’espai, una preocupació que es fa evident quan es veu com entremescla, sense singularitzar-les, les peces provinents de diferents camps en els seus muntatges i com aquests muntatges són, per ells mateixos, una introspecció en l’àmbit de la sala –per a la qual cosa l’artista no dubta pas a pintar-ne els murs i incloure-hi miralls que reflecteixen i repeteixen obres, de tal manera que s’ha afirmat que el local es transforma en quadre. Així mateix, la paginació i la composició dels seus catàlegs tenen un cert caràcter peripatètic, com si, en realitat, el lector s’estigués desplaçant per l’àmbit d’una sala d’exposicions en comptes de passar les pàgines d’un llibre. El mateix artista ha descrit les variants del seu treball d’una manera tan explícita com didàctica: «He recorregut a la fotografia perquè el meu treball es pugui acostar més a la “realitat”. L’aquarel·la em va brindar l’oportunitat de seguir les empremtes de la pintura mural. Posteriorment, l’estructura de determinades aquarel·les es trasllada al relleu en bronze. I, per la seva banda, els principis dels relleus es reflecteixen en els meus dibuixos i la meva obra gràfica». Són diversos els crítics que coincideixen a situar la seva personalitat en el centre d’agitació dels conflictes entre constructivisme, minimalisme, arte povera i art conceptual, i també en el pol oposat al neoexpressionisme pictòric, que semblava que dominava l’escena alemanya dels primers anys vuitanta.
Mariano Navarro