Entre els anys 1976 i 1982 Helmut Dorner va ser alumne de la Kunstakademie de Düsseldorf i, com altres artistes de la seva generació, va tenir com a professor Gerhard Richter. Al començament de la seva carrera artística, als primers anys vuitanta, va donar prioritat al dibuix i, sobretot, a l’escultura en guix i fusta. A aquesta època pertanyen les exposicions a la galeria Rolf Silke de Colònia i al Kunst- und Museumsverein Wuppertal. Les seves escultures, quasi orgàniques, contenen una referència constant a la continuïtat i la ruptura de les formes en l’espai, basada en una aparent fragilitat material. El tractament tosc dels acabats, en els quals es poden veure les empremtes del treball manual de l’artista, confereix a aquestes peces un valor predominantment gràfic. Així, Dorner no va trigar gaire a adoptar la pintura com a principal suport de creació, encara que ha fet sovint referències al volum. Els seus quadres són una mostra que la pervivència de determinades tradicions artístiques –entre les quals hi ha un curós treball manual de l’obra i l’estudi detallat del seu impacte estètic– pot conviure amb tendències contemporànies com el minimalisme o l’art conceptual, i rebre la influència de cultures molt allunyades de l’europea, com l’asiàtica. Dorner ha exhibit les seves obres molt poques vegades –no va exposar als Estats Units fins al 1994–, i alhora ha privilegiat la seva faceta de docent a l’Staatliche Akademie der Bildenden Künste Karlsruhe. Actualment viu a Düsseldorf.