Cotanda es va llicenciar l’any 1987 a la Facultat de Belles Arts de València, un planter del qual va sorgir el que una certa crítica va anomenar massa de pressa «escola valenciana d’escultura», una denominació que Ricardo Cotanda no va compartir pel que fa als plantejaments estètics, ni tampoc a l’ús dels materials. La fama que va assolir Cotanda al final de la dècada dels anys vuitanta es va confirmar amb l’obtenció del premi Mostra d’Art Jove, que va rebre el 1987, i del premi Pablo Gargallo de Saragossa, un any més tard. Aquell mateix any el van convidar a l’Aperto de la Biennal de Venècia, una manera molt valorada de formar part del més nou de l’escena artística internacional. Amb el pas dels anys, i després d’un període d’allunyament relatiu, Ricardo Cotanda –que havia explorat formes escultòriques més subtils, a més d’haver manipulat elements fotogràfics– va reprendre el seu sobri simbolisme estètic i el va farcir de belles referències lorquianes i duchampianes. La seva obra s’ha exposat a diverses galeries de Barcelona, Saragossa, Madrid, València i Sion (Suïssa). Cotanda també duu a terme una tasca docent a la Facultat de Belles Arts de Conca.