Tot i que el reconeixement internacional li va arribar en representar el Canadà a la Biennal de Venècia del 1990, i també en participar a la Biennal de Sydney aquell mateix any i en diferents exposicions temàtiques en diversos països, Geneviève Cadieux –que estudià arts visuals a la Universitat d’Ottawa– feia anys que des de la seva obra plantejava l’ús del suport fotogràfic de grans dimensions com el dispositiu fonamental per donar forma a una poderosa mirada de dona que reflexiona sobre les progressives reconfiguracions dels significats de la idea de cos, la seva perdurabilitat i la seva recepció, les possibilitats de l’Altre i el doble, i la presència operativa del fragment, el desig i el dolor com a vestigis gairebé sonors. A Voices of Reason/Voices of Madness (1983), una de les seves obres d’implicació espacial més notòria, la projecció en un enorme espai buit de dos rostres en dues diapositives encarades propiciava els futurs estreps d’una relectura contínua dels territoris del jo en una època de creixents trasbalsos en la identitat, construïda amb una imatgeria d’efectes tridimensionals, situada sempre entre el temps capturat del retrat i l’impuls narratiu del fotograma ampliat, i amb esporàdiques intervencions sonores. Els grans formats dels seus treballs no solament eixamplen l’espai de la representació, sinó també el de l’espectador i els seus mecanismes de reconeixement i ubicació: fragments fotogràfics frontals d’evidents referències pictòriques i cinemàtiques, amb grans imatges aïllades, fragments estructurats com a elements d’unes escenografies bastides a partir dels sentits de l’existència humana, i articulant-se al voltant de la idea del cos i de la pell com a lloc i objecte privilegiat de representació i d’interrogació.