Quan tan sols tenia dotze anys, Christian Boltanski va deixar l'escola i els seus pares es van encarregar de la seva educació. Sense haver seguit cap formació artística, llevat de l'assistència a algun taller de pintura, l'any 1958 va començar a pintar. Durant pràcticament deu anys es va dedicar a la pintura; malgrat tot, no hi va aconseguir cap mena de repercussió. Després d'haver-ho deixat, entre el 1967 i el 1974 va fer una sèrie d'obres amb un marcat accent biogràfic, fonamentalment consistents en cartes que enviava a l'atzar i en pel·lícules d'una violència extrema. Aquest gir conceptual en la seva obra el va portar a participar en la «Documenta V» de l'any 1972 i a entrar en contacte amb un seguit d'artistes amb interessos compartits i amb els quals ha col·laborat diverses vegades: Jean Le Gag i Annette Messager. A partir del 1975 va eliminar les referències biogràfiques de la seva obra i va treballar amb la fotografia, reflexionant sobre els codis culturals del gust i els estereotips de bellesa en obres com Les Plus beaux enfants i Compositions décoratives. Després de la retrospectiva que el Centre Georges Pompidou de París li va dedicar l'any 1984, Boltanski va recuperar els temes de les seves primeres obres i es va concentrar en la relació entre la memòria, la mort i la fotografia.