Beuys és, sens dubte, un dels artistes europeus que més influència ha tingut en l'art de la segona meitat del segle XX, i que més polèmica ha generat amb les seves propostes sobre el paper de l'art i de la creativitat en la nostra societat. La biografia de Beuys té un significat molt especial en la seva experiència artística. El mateix artista va mitificar alguns capítols de la seva vida i els va convertir en temes de la seva obra. Des dels primers anys de joventut, Beuys va demostrar una gran afició per les ciències i per l'art, i va optar per estudiar medicina. Tanmateix, els seus plans d'estudi es van frustrar el 1941, quan va ser cridat al servei militar. Va entrar en acció a les forces aèries alemanyes, com a radiotelegrafista i després com a pilot. El seu avió va ser tocat per un projectil rus a Crimea i es va estavellar durant una tempesta de neu. Uns tàrtars el van recollir i el van cuidar durant vuit dies, cobrint-lo amb greix i embolcallant-lo amb feltre. Si bé es dubta de la veracitat d'aquests fets, l'anècdota s'ha convertit en un dels fonaments de la seva mítica biografia i del seu art. Beuys explicava sovint que el seu interès pel greix i el feltre com a materials de la seva obra escultòrica va néixer precisament d'aquesta experiència. Després de la guerra va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf per estudiar escultura, on es va graduar el 1952. Fins al final de la dècada, amb un estat anímic marcat per la depressió i l'esgotament, va produir un nombre ingent de dibuixos i xilografies, i es va embrancar en múltiples lectures de filosofia, ciència, poesia, literatura i ocultisme. El 1961 va obtenir la càtedra d'escultura a l'Acadèmia de Düsseldorf. Durant els primers anys seixanta va conèixer Nam June Paik i va participar en les activitats de Fluxus, grup que va constituir un catalitzador per a les seves pròpies accions i per a les seves idees sobre la manera com l'art podia exercir més influència en la societat. Beuys es va proposar ampliar el concepte tradicional de l'art «de manera que pogués abraçar qualsevol activitat humana»; és en aquest ideal que rauen els fonaments de la seva obra i la seva filosofia. L'artista va predicar al llarg de tota la seva vida la necessitat d'integrar art i vida per assolir un estat en què l'individu pogués viure en harmonia amb el seu entorn social i natural. Conseqüent amb la seva filosofia i amb el seu ideal de reforma social, Beuys va ampliar les seves activitats fins a arribar a implicar-se en la creació de partits polítics i de grups activistes. La seva presència carismàtica en diferents actes públics en els quals predicava la necessitat de reformes socials, la seva docència i la seva pròpia obra -accions i escultures amb materials artísticament no convencionals- li van reportar un ampli reconeixement internacional des del final dels anys seixanta, si bé també van provocar que l'acomiadessin de la càtedra a l'Acadèmia de Düsseldorf. La seva reputació en el món de l'art internacional es va consolidar el 1979 amb l'exposició retrospectiva que li va dedicar el Museu Guggenheim de Nova York. Des de llavors i fins que va morir, el 1986, Beuys va participar en nombroses exposicions i va viatjar constantment, sense deixar mai de treballar per a les seves organitzacions polítiques.