José María Bermejo és un pintor d’una qualitat extraordinària i amb una trajectòria definida i coherent. Se’l podria considerar immers en les vies contemporànies obertes per l’obra d’artistes sevillans en la pintura espanyola dels anys setanta, però alhora d’una manera «extraterritorial». Originari de la mateixa població que Gerardo Delgado i José Ramón Sierra i coetani d’Ignacio Tovar, Bermejo segueix el seu propi camí, des d’uns inicis més aviat sígnics i expressionistes però amb una gesticulació que podríem qualificar de freda, fins a un interès pels elements lingüístics de la pintura. Les dues peces de la col·lecció, totes dues Sin título, pertanyen a dues etapes diferenciades de la seva producció: la primera, del 1982, correspon al seu primer moment d’auge en l’escena espanyola, quan resulten més perceptibles la seva admiració pel Frank Stella més exòtic i colorista i l’equilibri entre espontaneïtat i control; la segona, set anys posterior, s’emmarca en un moment de trànsit cap a formulacions més properes al minimalisme.