Format com a arquitecte, el seu treball es desenvolupa en el camp de l’escultura formal i en la instal·lació de gran format, i de vegades adquireix les característiques d’un site-specific creat per a un edifici o lloc determinat. L’anàlisi de les interferències espacials, de la transformació de l’urbanisme en escultura, de la mimesi i el significat dels materials, força sovint de construcció, són particularitats destacables en la seva obra. També interessat per la revisió de la història de l’art, la seducció que li produeixen algunes de les seves grans figures són inspiració per a moltes de les seves peces: Dávila fa abstracció dels moments històrics i se centra en el treball de l’artista objecte d’estudi, en la seva recerca de la peça escultòrica ideal, amb una certa dosi de crítica i de paròdia. La poesia i les matemàtiques, i sobretot l’arquitectura i l’urbanisme, el duen a jugar amb les múltiples i gairebé infinites possibilitats dels ordres geomètrics, amb l’aritmètica i l’atzar com a elements de gran importància en l’ordre escultòric. L’obra Bicho gigante I, que pren com a punt de partida els experiments modulars de Lygia Clark, és una proposta que deriva cap a l’arquitectura, evocant la línia constructiva de la tradició escultòrica moderna, que en el cas concret de Clark inclou la possibilitat de modificació constant dels volums en l’espai expositiu.