Hans-George Kern va néixer a la regió de Saxònia pocs anys abans que aquesta zona passés a formar part de l'Alemanya oriental. El 1956 va adoptar el nom artístic de George Baselitz, precisament quan es va traslladar al Berlín occidental de llavors, després d'haver estat expulsat de l'Acadèmia de Belles Arts del Berlín oriental per raons d'«immaduresa sociopolítica». Entre els anys 1957 i 1962 va continuar estudiant a l'Acadèmia de Belles Arts del Berlín occidental. El 1963 va fer la seva primera exposició individual a la galeria Werner & Katz de Berlín, i va causar un gran escàndol públic. Dues de les seves obres van ser confiscades per obscenes. A partir del 1965 va començar a desenvolupar una estratègia pictòrica inconfusible, amb una figuració d'un gran impacte visual, com revelen els seus quadres d'herois caiguts. Però va ser l'any 1969 quan l'artista va començar a utilitzar el mètode pictòric pel qual és més conegut: la inversió de la imatge, un estil compositiu certament provocatiu que infringia els principis convencionals de l'estructura del quadre, però que l'alliberava de les condicions de la representació. Els seus temes, principalment retrats, nus, paisatges i natures mortes, sortien de l'estudi cap per avall, un simple gir amb el qual l'artista els podia negar les implicacions narratives sense necessitat d'eliminar-ne la figuració. Per a Baselitz, era una manera d'arribar a la pintura pura sense haver de practicar la pura abstracció. A partir de l'any 1979 va començar a modelar escultures: figures i caps tallats en fusta d'una manera basta i pintats parcialment, els quals, juntament amb la seva obra gràfica, han tingut una repercussió notable en la seva pròpia pintura. El reconeixement internacional li va arribar el 1980, quan va ser seleccionat per representar Alemanya a la Biennal de Venècia. Va ser precisament una època en la qual la pintura va rebre un espectacular impuls renovador, que va continuar pràcticament durant tota la dècada. L'obra de Baselitz va ser sol·licitada per a nombroses exposicions, i entre els seus admiradors es trobaven alguns pintors més joves que als vuitanta es van decantar per l'anomenat «estil neoexpressionista