Sharon Lockhart
USA, 1964
Enrere
Sharon Lockhart (Norwood, Massachusetts, 1964) inicia la seva carrera artística en fotografia i en film després d’haver estudiat al San Francisco Art Institute (BFA) i a l’Art Center College of Design (Pasadena, Califòrnia). La seva obra s’inscriu en una llarga tradició occidental caracteritzada per l’observació contemplativa dels actes quotidians. Els referents de la seva producció es poden trobar tant en la pintura de Johannes Vermeer o David Caspar Friedrich, com en el treball etnogràfic de Jean Rouch. Els seus films registren activitats humanes en la seva duració, ritmes i patrons repetitius que revelen i emfasitzen execucions de naturalesa quasi coreogràfica. Un dels aspectes que reflecteix en la seva obra és el seu interès pels processos i formes de treball i organització laboral. La instal·lació Lunch Break Installation, “Duane Hanson: Sculptures of Life,” 14 December 2002 - 23 de February 2003, Scottish National Gallery of Modern Art, 2003 està formada per una sèrie de quatre fotografies que mostren una escultura hiperrealista de l’artista Duane Hanson titulada Lunch Break (1989). Les quatre imatges mostren un grup escultòric –cinc treballadors de la construcció en el descans de l’hora de dinar– des de quatre punts de vista diferents. Aquest treball va ser l’origen d’una obra titulada de forma genèrica Lunch Break (2008), composta per dos films i una sèrie de fotografies realitzats a les drassanes de Maine (Bath Iron Works). A partir d’una imatge, un llibre o una pel·lícula, que serveix com a punt de partida, Lockhart inicia un minuciós i dilatat període de recerca i preproducció per a la consecució final de les seves fotografies i films. Aquest procés implica la col·laboració amb els que finalment són els protagonistes de les seves peces; la recerca la porta a investigar tant imatges com subjectes. Un altre element que caracteritza els projectes de Lockhart és la condició coral que adquireixen en el seu desenvolupament expositiu. A partir de la peça inicial, Lockhart elabora una constel·lació amb elements que es refereixen de diverses formes a l’obra que se situa en l’origen del projecte, construint una xarxa que aprofundeix en els detalls i en els significats.
Neus Miró