Cristina García Rodero
Espanya, 1949
Enrere
Cristina García Rodero és autora de la documentació visual més important sobre folklore i ritus religiosos del nostre país. És també la creadora d’una estètica ambigua, forjada entre la complexitat del que és lúdic i la introspecció del que és místic. Fotògrafa reconeguda en l’àmbit de l’etnologia visual, la seva obra transcendeix els límits de la sociologia i adquireix tons de profunditat artística; i els seus ulls, catalitzadors d’instants preciosos, tenen una actitud màgica per dissimular i despistar, i aconsegueixen robar el que està amagat i passa desapercebut a la mirada habituada. Cristina García Rodero va començar a fotografiar la festa a Espanya el 1973, en un moment en què la dictadura franquista ho considerava un desplegament satíric i còmic dels valors tradicionals. Narra la història que mentre la societat urbana predemocràtica feia passos de gegant en matèries d’industrialització i desenvolupament, els entorns rurals quedaven marginats pel procés. Pel que fa a la història, se’n diu que és el més gran dels fantasmes, i que darrere de la història -dels fets pels quals s’interessen els historiadors- hi ha el mite. España oculta (1989) és el testimoni viu del canvi d’un país sovint definit com l’«Espanya negra», símptoma de la seva profunditat visceral en temes com la religió, la família o la tradició. Fotografiar el món com si fos un teatre; un escenari en el qual els personatges que fan les accions són l’únic que importa; un escenari on hi ha els mirats i les seves ombres. El prodigi consubstancial a les fotografies de Cristina García Rodero rau en la falta d’accidentalitat, és a dir, en el fet que la posada en escena és real. La fotografia és un laberint no sempre beneficiós per a aquests desequilibris, ja que la realitat, en mans de la ficció, és poderosament transformable. I en la realitat s’amaga la veritat, o bé en el que és real es projecta la ficció.
Lola Garrido