Formada a la Gerrit Rietveld Academie d’Amsterdam entre el 1981 i el 1986, ben aviat comença a treballar com a retratista clàssica fins que, a principis dels anys noranta, inicia el seu treball com a artista: continua fent retrats, però ara hi aporta el seu estil personal. Aconsegueix el reconeixement internacional amb la seva primera sèrie, «Beaches» (1992-1996), en què retrata joves adolescents a la platja, des d’Ucraïna fins als Estats Units, sempre en solitari i d’esquena al mar. Amb aquesta sèrie també aconsegueix implantar una manera diferent d’enfrontar-se al retrat juvenil. Els seus models sempre apareixen posant, mirant directament a la càmera, però sempre ens enfronten a aquella mirada entre fràgil i reptadora de l’adolescència davant dels observadors; aquests individus apareixen conscients d’ells mateixos, atrapats en un moment de canvi personal. Els models de Dijkstra són joves d’arreu del món i de totes les condicions socials, no són només aquells adolescents daurats i bells que sovintegen en la historia de la fotografia. El retrat de Julie, February 29, 1994, en què apareix una jove soltera amb el seu fill acabat de néixer davant les parets de l’hospital, marca tota una tipologia de personatges que té molt a veure amb aquesta fragilitat que el temps imprimeix a una joventut aliena al seu pretès paper de consumidora social. Del jovent que va als clubs nocturns, també se n’ocupa en el seu primer vídeo, que segueix la tònica estilística de les seves fotografies (Buzz Club, Liverpool, England, March 1, 1997). Han estat tema del seus retrats des de toreros fins a soldats de diferents exèrcits, especialment d’Israel, tant de manera individual com en grup. La importància del retrat tant en la història de l’art com en la fotografia és un element que és present en tot el treball de Dijkstra, per bé se situa molt lluny de noms com August Sander o d’una tipologia clàssica. En aquest sentit, té influències més clares de noms de la història de la de la pintura que no pas de la fotografia. En les seves imatges hi ha una empremta més profunda de la tradició humanista holandesa que de les escoles fotogràfiques contemporànies. La gran diferència de l’obra de Dijkstra respecte de la resta de retratistes se centra en la composició de les poses dels models, en la frontalitat absoluta de les seves fotografies i, per descomptat, en el fet d’haver esdevingut una mena d’estudiosa d’un sector social que va dels dotze als divuit anys. En aquests retrats, el model es presenta, en certa manera, com voldria que el veiessin, i això només es dóna en la pintura, no pas en la fotografia. D’altra banda, la frescor dels models, amb aquesta mena d’isolament característic de l’adolescència, defineix un treball que es basa en la mirada i els sentiments i en el qual és essencial el temps, i molt especialment el pas del temps. L’obra Vondelpark, Amsterdam, May 12, 2006 pertany a una sèrie de retrats en què fotografia joves i adolescents en diferents parcs, de vegades amb l’uniforme del col·legi en sortir de classe. Com en tots els seus treballs, el gran format hi és essencial. Aïllat, aquest adolescent mostra totes les empremtes que la transformació física de l’etapa de desenvolupament imprimeix en el seu cos. El model mira directament a la càmera, de manera que mostra, dóna pistes sobre la seva identitat individual, però sobretot ens parla d’un retrat generacional que traspassa les fronteres polítiques i geogràfiques del món dels adults.