José Damasceno va començar els estudis d’Arquitectura a la Universitat de Santa Úrsula de Rio de Janeiro a finals dels anys vuitanta. Els seus inicis com a artista plàstic van obtenir un reconeixement amb el premi Cidade al XIV Salão de Arte de Ribeirão Preto a São Paulo (1989) i el premi d’adquisició al XIII Salão Nacional de Artes Plásticas a Funarte (1993). La seva primera exposició individual va ser el 1993 a l’Espaço Cultural Sérgio Porto, a Rio de Janeiro, i dos anys després va participar a Panorama da Arte Brasileira do Museo de Arte Moderna (MAM) de São Paulo, la qual cosa el va confirmar com un dels artistes brasilers més importants de la seva generació, reprenent l’herència dels mestres dels anys seixanta com Waltercio Caldas, Cildo Meireles, Helio Oiticica, Lygia Clark o Tunga. El seu treball escultòric, fet des de l’estranyesa del ready-made i l’ús desconcertant dels materials, es basa en la instal·lació: per a José Damasceno els espais no són passius i les instal·lacions serveixen per activar-ne les potencialitats davant del públic, sempre d’una manera no monumental i discreta. Primer motín, feta el 2008 per a l’exposició individual que li va dedicar el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid, es compon de diverses peces d’escacs congregades sobre les parets del museu com en una manifestació pública. Es tracta d’un bon exemple de l’imaginari surrealista i del sentit de l’humor amb intencionalitat política que la seva producció posa en circulació. Entre les mostres més destacades en què ha participat hi ha l’edició del 2005 de la Biennal de Venècia, amb presència a l’exposició central de l’Arsenale, la seva representació al pavelló nacional brasiler a l’edició del 2007 i la seva participació a les també biennals de São Paulo (2002) i Mercosul (2003).