Miquel Barceló va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma de Mallorca i el 1974 a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Al final dels anys setanta va presentar les seves primeres exposicions individuals, amb obres molt pròximes a l'esperit conceptual. Durant el primer viatge que va fer a París s'interessà especialment per l'art brut i les obres de l'expressionisme abstracte americà; a l'inici de la dècada dels vuitanta començà a practicar una pintura figurativa de tendència expressionista. Després de veure l'exposició«Otras figuraciones» (Fundació " la Caixa ",Madrid, 1981), RudiFuchs li proposà de participar a la Documenta VIIde Kassel (1982), i és a partir d'aquest esdeveniment que la seva obra comença a ser reconeguda en l'ambit internacional. Juntament amb José Maria Sicilia i Miguel Ángel Campano, Miquel Barceló es perfila com un dels representants més significatius de la pintura espanyola dels anys vuitanta i s'identifica amb la jove generació d'artistes que, al principi d'aquesta dècada, reprèn la pràctica de la pintura des d'una clara sensibilitat«matèrica». Tot i que les seves estades a diferents països -Itàlia, Portugal, França, els Estats Units i Mali- han anat determinant de manera decisiva el seu treball, en l'obra de Barceló es constata el tractament recurrent d'alguns dels grans temes i dels problemes tècnics de la pintura clàssica -el paisatge, la natura morta, el taller de l'artista o el retrat, la perspectiva, el color, el tractament de la llum o la composició-, que reformula constantment segons unes recerques essencialment pictòriques. La seva pintura és una pintura de la memòria, que recull citacions autobiogràfiques, en una exploració sense límits de noves formes d'expressió en què l'artista experimenta amb una gran varietat de materials i de procediments pictòrics. Actualment treballa entre París, Mallorca i Ségou (Mali).