Resident a Nova York des de la segona meitat dels anys vuitanta, Marcaccio ha estat considerat un dels principals representants de la tendència neobarroca que va sorgir a Europa al final d’aquesta dècada i a la qual l’artista es va incorporar a la primeria dels anys noranta. El seu treball es desenvolupa al voltant del que podríem anomenar pintura expandida o ampliada: a les seves espectaculars dimensions i la seva devoradora ambició espacial afegeix la capacitat d’absorbir tot tipus d’imatges, i les aglutina en un resultat final tan degradat i contundent com la realitat mateixa. És el cas de Global Desire Union, del 2007, una obra de grans dimensions. Basades en l’abstracció matèrica i en la importància sintetitzadora dels materials, refulgents de colors industrials i urbans, les «paintants», tal com les anomena l’artista, són una barreja antijeràrquica de pintura manual, pintura digital, material fotogràfic i tècniques escultòriques, que dóna com a resultat uns autèntics murals deambulatoris, tan violents i crus com el seu temps.