El treball d’aquesta parella artística es desenvolupa essencialment entorn del qüestionament del tema de la identitat, representada en instal•lacions i escultures, amb una extensió important en els camps de la fotografia, la pintura i el dibuix, part menys coneguda de la seva obra. Juntament amb aquest tema conviuen el de la ruïna, l’arxiu i la memòria, que són referències a la fragilitat de l’home i amb els quals les representacions de llocs inquietants o abandonats guanyen protagonisme a partir de l’any 2000. La sèrie «Scratches», precedent de la següent titulada «Insomnio», planteja un dispositiu que reconstrueix un lloc inquietant, pel qual l’espectador transita en solitari i on roman latent l’enigma i possiblement el drama. Els propis autors manifesten que «la irrupció de quelcom truncat en la quotidianitat ens situa en un univers estrany i irreal», jugant a representar espais reals però capgirats, escenes fragmentades que esdevenen estranyes i incòmodes per a l’espectador. El seu treball no és aliè a les referències barroques, procedents del seu origen andalús, i ens remet a un romanticisme frustrat en el qual també són objecte d’inspiració les al•lusions literàries i fins i tot cinematogràfiques, relacionades amb sentiments com la por i la tristesa, sia dins d’un mateix o respecte a allò desconegut.