Wilhelm Sasnal (Tarnów, Polònia, 1972) va estudiar arquitectura abans de graduar-se en Belles Arts a l’Akademia Sztuk Pieknych w Warszawie (Cracòvia). Entre el 1995 i l’any 2000 va formar part d’un col·lectiu artístic informal, Ladnie (Bonic), que es proposava irònicament de contradir els ensenyaments acadèmics mitjançant la pràctica del «banalisme»: eren pintors que s’apropiaven de les imatges dels diaris, la televisió i la cultura popular. Els anys següents ha mantingut aquest apropiacionisme que no és literal, ja que sol despullar les seves fonts icòniques d’elements accessoris, amb una preferència pels escenaris relativament buits i els personatges en actituds ambigües o contemplatives, com els protagonistes de Sand (2006). La lleugeresa de la matèria pictòrica que veiem aquí es característica d’una part de la seva obra, difícil de caracteritzar: és un artista extremadament productiu i practica, juntament amb la pintura –sense aferrar-se a un estil–, el dibuix, la fotografia, el vídeo i el cinema. La seva temàtica ha inclòs motius històrics, relacionats amb el passat comunista del seu país, i amb el temps s’ha fet més enigmàtica. Sense títol (2007) és un exemple d’aquest buidament que apropa algunes de les seves obres a l’abstracció, però també de l’estètica cinematogràfica que impregna la seva proposta. L’espectador és reptat per una estranya combinació de conceptualisme i d’observació d’allò quotidià, amb la sensació que li falta una informació que tampoc li proporcionen les obres circumdants. El 2007, la Fundació ”la Caixa” va organitzar una petita exposició a l’Espai Montcada de CaixaForum Barcelona –com a part del cicle Escenaris– amb vuit pintures d’aquest artista, obres relacionades amb l’adolescència entre les quals figurava Sand.