Vanessa Beecroft
Itàlia, 1969
Enrere
Formada a Itàlia, ha desenvolupat el seu treball des de Los Angeles, on viu i treballa des de finals del segle XX. Performer, videoartista i pintora, se la coneix especialment per les imatges fotogràfiques de les seves performances, fetes sempre amb un gran nombre de participants, tot sovint dones en roba interior, nues o amb attrezzos simbòlics i homes vestits amb uniforme. En aquests primers treballs que inclouen una gran quantitat de models tenen una gran importància la posada en escena i el lloc on es fa la performance: des de museus fins a vaixells militars. Especialment importants són, per la seva càrrega simbòlica, la vestimenta i la posada en escena dels models, més enllà de la seva valoració eròtica o estètica, que manté un valor conceptual que oscil·la entre el cos nu i la parafernàlia militar, entre la fragilitat de la roba interior, la seminuesa i els colors crus, transparències que reforcen la idea de vulnerabilitat dels cossos.
Les fotografies d’aquestes performances tenen un objectiu documental, però també actuen com a obres d’art autònomes. Tot i que sovint se la relaciona amb la imatge de moda o publicitària, malgrat l’ús de cossos nus i de la seva provocadora posada en escena les obres de Beecroft usen el cos com un material constructiu, allunyat de qualsevol intenció sexual.
Des del començament de la dècada que obre el segle XXI la seva obra es teatralitza encara més dramàticament i comença a relacionar les seves escenografies amb la pintura clàssica, especialment amb la pintura i la imatgeria religioses. La seva producció s’omple de crucificats i especialment de madones i verges que simbòlicament subjecten dos infants. A aquesta època pertany l’obra Black Madonna with Twins, que té una rèplica en White Madonna with Twins (ambdues del 2006), en la qual una dona blanca, dempeus, agafa dos infants negres entre els braços. Va ser en aquesta època que va viatjar al Sudan i va quedar fortament colpida per la situació social, la qual cosa va marcar el seu treball posterior.
Des de la seva formació a Milà, el treball de Beecroft ha estat conceptualment molt influït per les relacions entre el que és quotidià i el que és simbòlic, sobretot a través de la figura humana, present en tota la seva obra. I tot i que alguna de les seves peces pugui semblar superficial, el vessant dramàtic augmenta amb el pas dels anys en el desenvolupament d’uns tableaux vivants que prolonguen aspectes simbòlics i religiosos.
