Aquest artista suís de família italiana va estudiar a la Hochschule für angewandte Kunst de Viena amb l’artista Ernst Caramelle entre el 1985 i el 1990, i a finals de la dècada dels noranta es va instal·lar definitivament a Nova York. El 2007 va representar el seu país a la Biennal de Venècia. El 2013 ha presentat una obra pública a la Rockefeller Plaza de Nova York. Es tracta de Human Nature, una instal·lació composta per nou figures totèmiques monumentals, esculpides en pedra procedent d’una pedrera del nord de Pennsylvania. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat una intensa carrera internacional mitjançant l’escultura, la fotografia, el vídeo, la pintura, el dibuix i el so, i en especial creant entorns sorprenentment sensorials en què l’espectador pot viure una experiència sinestèsica. Igualment, en el cas de Rondinone la dimensió poètica i l’espiritual s’enfronten al que és quotidià, pròxim i fins i tot banal, com poden ser una simple bombeta, una fruita o un arbre. Els seus símbols, ja siguin arbres, estrelles o pallassos, són universals, pròxims i qualsevol s’hi pot identificar i tenir-hi una connexió. En paraules seves, «l’obra creix en un realisme personal i emocional» i l’espectador, més que provar d’entendre-la, hauria de mirar de sentir-la. Rondinone va començar interessant-se pel tema de l’arbre el 1997, quan va prendre com a punt de partida unes pomeres reals, amb els trocs i les branques embolicades amb cautxú, i les va instal·lar a l’espai expositiu: Moonlight and Aspirin. Posteriorment va fer un altre grup d’arbres mitjançant uns motllos de resina semitransparent i base de plexiglàs, com es pot observar a Across Dark Stream of Shooting Stars, del 2004. Finalment va traslladar aquest mateix tema a la sèrie de grans oliveres del sud d’Itàlia, foses d’alumini i pintades de blanc, que va crear per a Air Gets into Everyting even Nothing, del 2006-2009. Arran de l’exposició al MUSAC de Lleó el 2009, Madeleine Schuppli destacava la importància de l’arbre en el treball d’aquest artista en els termes següents: «L’escultura d’Ugo Rondinone representa l’arbre de forma molt arcaica. Ocupa l’espai com una criatura poderosa i emana una presencia de pes però fràgil. La presència de l’arbre té una qualitat fortament autoevident; no obstant això, l’arbre no pot “ocultar” el seu desarrelament, i per tant la seva estranyesa a l’espai expositiu». Per a aquest artista, els seus arbres són una representació artificiosa de la natura: així que s’instal·len a l’espai museístic, el seu caràcter artificiós es magnifica i, tot i que evidentment l’arbre sempre fa al·lusió a la vida i al pas del temps reflectit en els seus anells, en el seu cas es converteixen també en una il·lusió. Rondinone relaciona l’efecte de simplicitat i puresa, de començar en el que és bàsic i pròxim, amb el seu interès per l’escriptura de Samuel Beckett. «M’interessa l’estructura tan definida i precisa de la seva escriptura. No hi ha accidents i redueix el llenguatge al que és essencial. No dóna mai un valor, o quan n’ofereix un, el devalua amb una altra frase… Molts artistes s’han inspirat en Beckett, de Duchamp a Jasper Johns. Quan vols fer una cosa bàsica, tornes a Beckett.»