Juan Carlos Savater és una figura singular de l’art espanyol. Tocant al misticisme, el fonament espiritual ha estat i és la base de la seva activitat artística i literària, impulsada des de fa anys per les seves creences personals. La seva obra s’inscriu en la tradició humanista de Caspar David Friedrich, Georgia O’Keeffe o Stanley Spencer, pels quals sempre ha demostrat admiració. L’obra Lázaro, amb la seva referència bíblica al ressuscitat, data del 1987, any en què va participar en la Biennal de São Paulo i en l’exposició «Dinamiques et interrogations» a l’ARC de París, que li van obrir les portes a l’escena internacional. Es tracta d’un magnífic exponent de la primera dècada del seu treball, caracteritzat per una estricta dedicació al paisatge, amb una vena que combina el pensament romàntic i el simbolisme i no els tradueix en vistes o panorames generals, sinó en fragments a manera de primers plànols d’una visió metafísica. Destaca la combinació d’una pinzellada menuda i vibràtil amb una altra d’àmplia i sumptuosa que formen el cos, que hom diria abstracte, de la seva pintura.