José Guerrero (Granada, 1914 - Barcelona, 1991) va ser durant molt temps un dels artistes espanyols amb una carrera internacional més consolidada. A mitjan anys quaranta va viatjar a París, on va entrar en contacte amb Miró, Picasso i Juan Gris i va conèixer els grans pintors europeus de l’època (Fautrier, Dubuffet i Lebel, entre altres). A partir del 1950 es va instal·lar a Nova York i va abraçar els plantejaments plàstics de l’expressionisme abstracte que hi triomfava en aquells moments. Guerrero va formar part de la cèlebre escola novaiorquesa, integrada per artistes de la talla de Kline, Rothko, Still, Motherwell o Newman¬, i va aportar-hi el seu particular sentit poètic i la seva delicadesa cromàtica, potser menys transcendent i voluptuosa que la dels pintors esmentats. Finalment, convé destacar l’elegància compositiva dels llenços de Guerrero, com també la seva capacitat per descriure gestos gairebé coreogràfics sobre la superfície de la tela, camps de color esquitxats de formes i empremtes que recorden algunes obres de Matisse.