Eudald Serra (Barcelona, 1911-2002) es va donar a conèixer a la cèlebre «Exposició Logicofobista», que el galerista Josep Dalmau va organitzar el 1936 al soterrani de la llibreria Catalònia, ja que formava part del grup ADLAN (Amics de l’Art Nou) promogut pel seu mestre, Àngel Ferrant. Les seves peces escultòriques reuneixen l’organicisme de Jean Arp i la sinuositat fèrria de Julio González, i hi incorporen una atmosfera surrealista i poderosament escenogràfica en la qual el buit ocupa un paper expressiu important. Després d’haver viscut molt de temps al Japó i d’haver participat molt activament en l’obertura i la posterior consolidació del Museu Etnològic de Barcelona, fundat pel mecenes i col·leccionista Albert Folch, l’obra de Serra va començar a dialogar amb les grans tradicions escultòriques no occidentals, sobretot amb l’objectualitat africana, japonesa i xinesa i també amb l’art de Mesopotàmia. Finalment, convé destacar els seus treballs en l’espai públic, caracteritzats, ben al contrari que altres intervencions similars, per un rebuig de la monumentalitat gratuïta i una delicada manera d’entendre l’entorn.