Establert a Barcelona des del 1976, Patricio Vélez, va cursar estudis d’arquitectura a París i de pintura i dibuix a l’Escola Eina de Barcelona. A partir de les seves observacions tan característiques del comportament del món natural, i sobretot botànic, des de principis dels anys vuitanta s’endinsa en una sintaxi cal·ligràfica particular amb la qual reivindica possibles aliances entre el traç abstracte i la memòria de la realitat visible. Aquestes organitzacions formals tan subtils (que emanen dels seus estudis i observacions naturalistes a Tenerife, Barcelona, Brasil, etc.) tenen el valor d’haver desencotillat el dibuix, d’haver-lo alliberat de valors estructurals i d’haver-lo dotat de qualitats cinestèsiques per captar l’energia contingent del món, atent tant al que ofereixen com al que amaguen els seus sistemes formals. A més, han atorgat al dibuix capacitats topogràfiques amb les quals es poden definir camps de forces en el vaivé de la mateixa configuració d’accions i de formes. L’artista investiga les possibilitats de les presències com superfícies dialèctiques de matèria-llum, que revelen analogies amb microvisions i macrovisions del món que s’escolen en l’acte lliure de la representació. Per aconseguir-ho, fa servir laboriosos processos de dibuixos amb tinta i amb la tècnica del pastel a l’oli, que és ben poc habitual. Les seves observacions vegetals donen lloc a imatges ingràvides que es dilaten, s’expandeixen, floten, es divideixen, en una sintaxi imprevisible d’analogies naturalistes. D’aquesta manera, redibuixa nous universos que impliquen una renovació perceptual, ajudat per una sintaxi complexa i alhora essencial d’encadenaments, desenfocaments o superposicions inusuals que proporcionen desviacions inesperades de la imatge cap a una altra descripció possible del món de les formes, alliberada de l’ortodòxia de la definició unívoca, en correspondència serena amb les fluctuacions de les sensacions.