Urzay és un dels pintors contemporanis més destacats dins del corrent abstracte gestual que va tenir un gran auge als anys vuitanta i noranta del segle passat a Espanya. El seu treball destaca per una poètica personal i recognoscible. L’ordre i el desordre conviuen en l’obra de l’artista, juntament amb una gran importància del color, formant unes hibridacions complexes que, a manera de contrapunt, es complementen perfectament. La pintura d’Urzay es nodreix de situacions no referencials que a la tela apareixen com a abstraccions connectades amb el coneixement, una investigació sobre la qual l’artista dóna poques pistes, i que amb el temps passa de la pintura més gestual i controlada a una intervenció aleatòria duta a terme amb l’experimentació de la tecnologia informàtica. El mateix Urzay esmenta les referències geogràfiques, biològiques i d’altres ordres científics, en contacte directe amb l’humà, quan parla de la seva obra, del seu interès per l’experiència com a persona en relació amb l’art i de la seva cerca de la bellesa. D’esperit inquiet, l’artista deixa una porta oberta entre el control i l’atzar a les seves teles, on tot flueix en harmonia dins dels contrastos buscats. En el cas de Sin título 89 A-4, presenta aquesta dualitat tan emblemàtica en la seva obra, en la qual una barreja aleatòria, a manera de procés orgànic de fons, es veu interrompuda a la superfície per una cosmogonia de punts perfectament ordenats que formen un cercle.