Fundador l’any 1966, juntament amb Fernando Zóbel i Gerardo Rueda, del Museo de Arte Abstracto Español de Conca, que va provar d’introduir els principals corrents artístics internacionals del moment, Gustavo Torner (Conca, 1925) s’inscriu en un primer moment en les tendències informalistes, fins que a mitjan anys seixanta abraça per complet el llenguatge de l’abstracció. En les seves obres d’aquella dècada apareixen experiments formals d’una gran profunditat plàstica, amb matèries i textures que combinen, entre altres, el niló, la pell sintètica, els metalls o el cartró. Durant els anys setanta fa obres significatives en l’espai públic, instal·lacions amb un marcat caràcter escenogràfic però basades sempre en els principis de la simplicitat geomètrica. Torner també ha desenvolupat una important trajectòria dins de l’àmbit del teatre, amb la creació de diverses ambientacions, i ha contribuït de manera notable en la rehabilitació d’espais museogràfics com ara el Museo del Prado i la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.