Jordi Teixidor és un dels pintors abstractes espanyols que ha desenvolupat la seva obra amb més coherència i fidelitat a uns models ètics i estètics concrets: els que es deriven de la confiança en la força intel·lectual de la pintura i en les seves conseqüències sobre el comportament de l’artista. Format a l’Escola Superior de Belles Arts de San Carles, el seu veritable ensenyament prové, malgrat tot, dels dos anys que va passar com a conservador agregat al Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca, i de la influència de Fernando Zóbel i Gustavo Torner. Integrant del grup Nueva Generación a finals dels anys seixanta i interessat per les propostes del grup Antes del Arte, a la capital francesa va entrar en contacte amb els pioners de la tendència Supports-Surfaces el 1972, quan va viatjar a París per veure la retrospectiva d’un dels pintors amb qui més relacionat se sent: Mark Rothko. La seva estada a Nova York, des del 1979 fins al 1982 –tot i que hi havia fet un primer viatge el 1973–, li va permetre estudiar en directe tant l’obra de Rothko com la de dos artistes més amb qui comparteix ideari: Ad Reinhardt i Barnett Newman. El minimalisme i l’abstracció més depurada pel que fa a la forma han constituït gairebé exclusivament el seu camp de treball, del qual no ha exclòs mai, a pesar de la monocromia i de l’austeritat formal de la seva pintura, ni una intensitat poètica ben carregada ni tampoc una reflexió pròxima a la mística.