Sam Taylor-Wood pertany a la generació d'artistes britànics que van revitalitzar l'escena artística anglesa durant els anys noranta. Va estudiar escultura al reconegut Goldsmiths' College, de la Universitat de Londres, on es va graduar el 1990. Després va treballar a la Royal Opera House d'aquesta mateixa ciutat, i des d'aquesta institució va tenir l'oportunitat de descobrir el món de la imatge i el valor visual i teatral de l'òpera. A partir d'aleshores, l'interès que sent pel teatre, el drama i la vida mateixa la convenç per deixar definitivament l'escultura i dedicar-se a la producció d'imatges: «Vaig decidir que el meu mitjà natural eren la fotografia i el cinema, volia treballar amb imatges i no amb objectes inanimats». En les seves obres, l'artista pren com a tema les relacions humanes representades en diferents actituds i amb intensos estats emocionals, com és la posada en escena del buit existencial (Killing Time, 1994) i el drama de compartir espais psíquics diferents dins d'un mateix context domèstic (Travesty of a Mockery, 1995). Molts dels seus temes preferits es retroben a l'obra Pent-up (1996), on representa la invasió de la privacitat, la crisi d'autenticitat i la dialèctica personal entesa com un exercici a la vegada buit i ple, ocult i revelador. El 1995 Sam Taylor-Wood va començar «Five Revolutionary Seconds», una sèrie de fotografies panoràmiques que instal·la acompanyades de seqüències sonores. De les nou produccions que componen la sèrie, les tres últimes van ser creades a Barcelona específicament per a l'exposició que va presentar a la Sala Montcada de la Fundació "la Caixa" el 1997. En aquestes fotografies l'artista posa l'èmfasi en l'exploració de l'avorriment, la violència, la insatisfacció i altres tensions contemporànies.