Hiroshi Sugimoto va estudiar sociologia i ciències polítiques a la Saint Paul's University de Tòquio (1966-1970) i belles arts i fotografia a l'Art Center College of Design de Los Angeles (1972). Des del 1974 resideix a Nova York. L'obra fotogràfica d'Hiroshi Sugimoto, iniciada als Estats Units el 1975, es nodreix de dues tradicions. D'una banda, del fotodocumentalisme americà de la costa oest, la màxima expressió del qual són els paisatges d'Ansel Adams, impregnats d'un romanticisme heroic que enllaça amb el paisatgisme americà del segle XIX. D'altra banda, el mètode de treball de Sugimoto, basat en la utilització de sèries tipològiques i en una aproximació frontal i repetitiva als temes, parteix dels principis reduccionistes del minimalisme i de l'art conceptual americà, plantejats per artistes com Sol LeWitt, Donald Judd o Dan Flavin. De la primera d'aquestes dues tradicions, Sugimoto ha heretat una disciplina tècnica basada en la utilització de la càmera de gran format, que li permet obtenir imatges d'una gran riquesa de detalls i matisos. Aquesta tradició també determina una sensibilitat cap a l'impacte emocional de la imatge basada en el principi romàntic del sublim. De la segona tradició prové la seva metodologia serial, així com un discurs crític cap al realisme fotogràfic, que deriva implícitament de les anàlisis lingüisticoconceptuals de la representació fotogràfica, com les que va fer Joseph Kosuth a la segona meitat dels anys seixanta i en les quals compaginava text i fotografia. El resultat de combinar aquestes dues tradicions és una trobada paradoxal dels principis canònics del document fotogràfic amb la crítica o la negació que se'n fa. L'artista es refereix així a aquesta paradoxa: «Fins ara la gent ha entès la fotografia com un document verídic, però cada cop és més suspicaç».