Valeska Soares es va graduar en Arquitectura el 1987 a la Universitat de Santa Úrsula de Rio de Janeiro i es va especialitzar en Història de l’Art tres anys després. El 1991 es va traslladar a Nova York, on resideix habitualment. En el treball de Valeska Soares han estat rellevants tant la seva formació com a arquitecta com el pes de la tradició de l’art brasiler contemporani: la performance i el llegat d’experiències en altres suports, barrejats sense complexos, constitueixen una combinació destacable en la seva obra. Soares crea instal·lacions i escultures que sovint conviden l’espectador a una experiència multisensorial, en les quals el tacte i l’olfacte són tan importants com la visió de l’obra. Per aconseguir-ho fa servir materials i tècniques diversos, des de la cera d’abella, el perfum i les flors fins al vidre, el vellut, el metall, la fotografia o els textos impresos en vidres i miralls. Sense títol, del 1995, és un exemple perfecte de la manera de fer d’aquesta artista. La memòria i la personalitat de Soares es reflecteixen en el seu treball de manera habitual i creen una visió distorsionada i evocadora de fets i esdeveniments que suposen un repte per al receptor de l’obra, al que s’exigeix una mirada crítica. Per a Soares, aquesta avaluació del seu treball és d’extrema importància. Com ella mateixa explica, proposa unes claus que activen el pensament dins d’un context específic, amb nombroses possibles lectures, perquè siguin interpretades de manera personal i individual. A manera de metàfores en l’espai, les seves instal·lacions volen barrejar els seus propis somnis amb els de l’espectador, dins d’un ampli ventall: matèria, desig, sensacions i sentiments. La transgressió dels marges artístics i el trencament dels marges imposats són recurrents en el seu treball: el reflex i la seva distorsió, el que sembla i no és, l’engany de la pròpia mirada amb la participació de la resta dels sentits. El seu objectiu és convertir el terreny artístic en un camp il·lusori, un lloc de seducció on podem ser enganyats, per voluntat pròpia. Per a Valeska Soares, el desig i les seves patologies són la inspiració creativa.