Thomas Hirschhorn es va formar en disseny gràfic a la Schule für Gestaltung de Zuric. Es va començar a guanyar la vida a París com a grafista a principis dels anys vuitanta. Aviat es va integrar en un grup de dissenyadors comunistes anomenat Grapus, l’activitat del qual consistia a utilitzar el llenguatge de la publicitat al carrer per llançar consignes activistes apropiant-se de la comercialització dels missatges públics. Des del 1986 es consagra a la seva feina com a artista. La seva activitat artística se centra en instal·lacions supersaturades realitzades amb materials quotidians, políticament marcats per ser mercaderies econòmiques universals i inclusives que, així que es reutilitzen, no tenen cap valor material afegit. Les seves primeres peces són urbanes i site-specific, i aporten no només una experiència estètica sinó també material per reflexionar. Se l’ha anomenat «filòsof instal·lacionista» per la seva manera d’aplicar lògiques de pensadors francesos de l’esquerra actual, com Alain Badiou o Mehdi Belhaj Kacem, a obres que reprenen la lògica englobadora d’estructures populars com són els pavellons, els altars, els quioscos, les llibreries o els aparadors, com a Vitrine Murale (Goya), del 2007, en què els desastres del mestre aragonès es converteixen en part del món públic. Monuments precaris i al mateix temps immensos quant a escala, les seves instal·lacions s’han relacionat amb el Merz de Kurt Schwitters en la seva capacitat acumulativa, però a diferència dels de l’artista de l’avantguarda, els de Thomas Hirschhorn són espais d’ús públic des dels quals es pot recuperar el món per mitjà de l’art contemporani. La seva forma d’entendre el caos com una complexitat capaç de contenir-ho tot, que només suma i no resta possibilitats d’acció, acumula la informació de manera que es pugui llegir fàcilment, cosa que el converteix en una referència en la crítica a la societat de l’espectacle. Guardonat el 2001 amb el Premi Marcel Duchamp i el 2004 amb el Premi Joseph Beuys, ha fet exposicions individuals al MoMA, al Walker Art Center de Minneapolis o a la Tate Modern. El 2011 va representar Suïssa a la Biennal de Venècia. Actualment prepara un monument públic d’homenatge a Gramsci a Nueva York, finançat per la Dia Art Foundation.