Després de formar-se en Belles Arts a Conca, Lara Almarcegui es va traslladar a Amsterdam per continuar els seus estudis al De Ateliers. Allà, amb un espai de treball, un lloc de residència i una beca de manutenció, va aprofitar l’oportunitat de formar-se durant dos anys amb professors com Angela Bulloch o Fiona Tan. Des de finals dels anys noranta viu a Rotterdam, on es va traslladar atreta pel fet que és la capital de l’arquitectura contemporània dels Països Baixos. El seu treball és, precisament, un qüestionament de l’urbanisme a través dels elements de la ciutat que defugen la definició de l’administració o la pràctica arquitectònica, com ara les ruïnes o els descampats. Inicialment, els seus interessos es van centrar sobretot en pràctiques relacionades amb l’activisme social: la restauració d’un mercat a Sant Sebastià pocs dies abans que fos demolit o la realització de projectes amb horts comunitaris com ara Un café al aire libre para los hortelanos. Asociación de huertas Van Houten, Weesp, Amsterdam, verano 2003. Des de mitjan dècada del 2000, els seus projectes s’han anat depurant formalment fins a consistir en la presentació pública d’investigacions fetes mitjançant mètodes rigorosos d’anàlisi que s’apliquen a aspectes aparentment perifèrics a l’ordre urbà. Els llocs sense construir, els mateixos materials de construcció, les capes de la ciutat abandonades en el seu procés de creixement o allò que hi ha sota terra són alguns dels temes que ha tractat en obres com Materiales de construcción ciudad de São Paulo (2006). Un altre exemple és el descampat a la vora de l’Ebre, a Saragossa, que ha aconseguit protegir per sempre amb l’acord de les institucions públiques. Lara Almarcegui és una de les artistes espanyoles amb més presència internacional. Les seves guies de ruïnes modernes als Països Baixos o Borgonya, de descampats urbans a Londres o São Paulo o bé els seus treballs amb muntanyes de runa a Viena o Dijon l’han dut a participar en els esdeveniments internacionals més importants de l’art contemporani de la darrera dècada. L’any 2013, després de dues mostres individuals al CA2M de Móstoles (2012) i al MUSAC de Lleó (2013), va ser l’artista escollida per un comitè d’experts per presentar el pavelló espanyol de la Biennal de Venècia.