Edward Ruscha és un dels representants més destacats de l’escena artística de la costa oest nord-americana. Des de l’any 1956, que es va traslladar a la ciutat de Los Angeles, que la seva obra es va identificar amb el repertori visual de l’estil de vida californià. A partir del 1961, les paraules va passar a protagonitzar les seves teles. Al començament eren paraules extretes de la publicitat, la qualitat gràfica de les quals intensificava mitjançant un tractament deliberadament pictòric. Ruscha va combinar els coneixements adquirits durant els seus estudis de Disseny Gràfic al Chouinard Art Institute (actualment CalArts) amb el gust per la pintura propi de l’expressionisme abstracte. Més tard, les paraules va començar a aparèixer associades entre elles mitjançant uns jocs de rimes internes amb un significat que aparentava ser més poètic que no pas altra cosa. Poc després, darrere les paraules van aparèixer uns fons de cels crepusculars que van donar un to marcadament figuratiu al seu treball. Aquest procés va convertir les paraules pintades en una barrera que impedia d’avançar més enllà. L’espectador era aturat en un interval marcat per la condició material de les paraules i, alhora, transportat per la seva capacitat evocadora. Un dels aspectes més destacats en la carrera de Ruscha ha estat el «soroll visual» de les seves pintures. Alguns escriptors, com ara David Hickey, han posat en relleu les intricades referències que enclouen els jocs fonètics de Ruscha. D’altres, com per exemple Bernard Blistène, destaquen la disjunció entre allò visual i allò verbal en les seves obres. La visió fotogràfica que privilegien les pintures, amb la seva objectivitat i el seu caràcter pla genuïns, ha tingut una rèplica constant al llarg de la carrera de l’artista. Ruscha és autor d’una extensa sèrie de llibres d’artista basats principalment en la documentació fotogràfica d’espais urbans i esdeveniments reiterats. Twenty-six Gasoline Stations (1963), Some Los Angeles Apartments (1965), Thirty-four Parking Lots in Los Angeles (1967), Royal Road Test (1967) i A Few Palm Trees (1971) en són alguns exemples. Aquests treballs, la seriació dels quals recorda els mètodes de l’art conceptual, l’han situat en un punt intermedi que qüestiona la identificació exclusiva del conjunt del seu treball amb el pop art.