Les seves primeres escultures van ser uns grans caps de pedra i unes estructures articulades de fusta a la manera de Mark di Suvero. Però la primera obra amb què va definir el seu llenguatge característic va ser Teilung (1968), un bloc rectangular de granit tallat en cinc peces que és al Kaiser Wilhelm Museum de Krefeld. Per alguns, Rückriem és un representant del minimalisme europeu, atesa la seva indubtable proximitat als plantejaments de Carl André i a Richard Serra, a l’afany de precisió de Sol LeWitt o a un plaer del material comparable al que fa en pintura Robert Ryman. En realitat, però, Rückriem és un creador estèticament independent que, si de cas, caldria vincular a les tendències abstractes i constructives que sorgeixen després de Brancusi. Les pedres d’aquest creador alemany recorden els menhirs prehistòrics, i llur emplaçament té una importància cabdal, com en el cas de l’obra monumental que l’artista ha fet prop d’Abiego (Osca) amb 20 esteles de granit rosa de Porriño. La verticalitat d’aquests blocs de pedra funciona com una mena d’Ur-forma, un element que revela un poder gairebé inconscient amb connotacions que remeten a la sexualitat o a la idea de statua virile. Rückriem conjuga el refinament amb la primitivitat, la geometria amb l’atzar, en unes peces que divideix i que després torna a recompondre mantenint una poètica d’un essencialisme extrem. Aquest artista que gaudeix amb l’espectacle de les pedreres representa a la perfecció l’era del «post-estudi», ja que treballa en espais públics o bé creant llocs, com per exemple un edifici industrial a Frankfurt o una casa a Clonegal (Irlanda), que acullen la seva obra.