Des d’una perspectiva transcultural, l’obra de Shirin Neshat (Qazvin, Iran, 1957) explora la manera en què la ideologia patriarcal determina la vivència del cos femení. L’artista iraniana va deixar el seu país el 1974 per traslladar-se als Estats Units. L’esclat de la Revolució islàmica el 1979 li va impedir tornar-hi fins al 1990, i l’impacte que li va causar l’estricta imposició dels models tradicionals per part del règim teocràtic de l’aiatol•là Khomeyni va fer que comencés a produir la sèrie de fotografies «Women of Allah» (Dones d’Al•là, 1993-1997). El seu propi cos, convertit en «teatre de protesta», escenificava què significa ser una «dona islàmica». Vestida amb el xador i portant rifles o pistoles, plantejava com les idees de revolució, violència i martiri igualen dones i homes, mentre que les pautes sobre sexualitat i comportaments en l’espai públic els segreguen. El professor d’estudis iranians Hamid Dabashi assenyala dos factors fonamentals que articulen l’obra de Shirin: el fet de posar en qüestió els conflictes del «cos islàmic» i la recuperació de la mirada colonial, que retorna a Occident els seus propis estereotips i fantasies orientalistes.