Juan Muñoz va estudiar a la Central School of Art (1976-1977) i al Croydon College of Design and Technology (1979-1980) de Londres. Va presentar la seva primera exposició individual a la galeria Fernando Vijande de Madrid el 1984. L'obra escultòrica de Muñoz va aconseguir ràpidament projecció internacional. Durant la dècada següent aquest artista va participar en exposicions col·lectives de gran rellevància («Chambres d'amis», Aperto 1986, «Theatergarden Bestiarium», «Magiciens de la Terre», «Los últimos días», Documenta IX, etc.) i va presentar mostres individuals en alguns del museus i centres d'art més assenyalats, entre aquests, el Capc Musée d'Art Contemporain de Bordeus, l'Stedelijk Van Abbemuseum d'Eindhoven, l'Instituto Valenciano de Arte Moderno de València, el Centre Gallec d'Art Contemporani de Santiago de Compostel·la, la DIA Foundation de Nova York, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid... L'any 2000 va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura. Comissari d'exposicions («Correspondencias», «La imagen del animal») i escriptor -tant de textos crítics i literaris, com de la seva pròpia obra-, és especialment interessant la seva faceta de dibuixant, que Muñoz considerava independent de les seves escultures: els seus «Dibujos de gabardina» mostren interiors d'habitacions buides en les quals sembla que floti la incomunicació. Va col·laborar amb el músic i compositor Gavin Bryars en la realització de programes radiofònics, i amb escriptors, com és el cas de John Berger. Double Bind, una instal·lació imponent per a la Sala de Turbines de la Tate Modern de Londres, inaugurada al juny del 2001, es va convertir en la seva última obra: l'artista va morir sobtadament al final del mes d'agost d'aquell mateix any. Poques setmanes després de la seva mort, a l'octubre, va començar una important retrospectiva itinerant de la seva obra per diversos museus dels Estats Units.