Felicidad Moreno es va formar com a artista a Madrid, al Taller Soto Mesa (actualment, El Estudio) i a l’Escuela de Artes y Oficios. Primer es va centrar en la pintura, amb una etapa d’abstracció geomètrica que va donar lloc a la seva primera exposició individual el 1983. Després (entre el 1985 i el 1989) va produir sèries dominades pel contrast entre el blanc i el negre, una metàfora de la dualitat llum-foscor, posant l’accent clarament en el material, marcat per la presència de línies corbes. Gràcies al premi que va guanyar a la Muestra de Arte Joven del 1986 es va començar a fer un lloc en el panorama artístic espanyol. Des del 1990 la geometria de la seva obra s’ha basta en el color. Ha deixat de banda aquell accent que posava en el material i ha orientat la seva pintura cap a una subtilesa poètica característica en la qual ha anat introduint trames, figures pintades i patrons. El color apareix en la seva obra amb gammes industrials brillants que la connecten amb els corrents abstractes internacionals que van dominar als anys noranta. Durant aquell període va fer una recerca ben fructífera sobre la fotografia (algunes d’aquelles obres es van presentar a l’exposició «La fotografía sin cámara», organitzada al Canal de Isabel II, a Madrid, el 1994), a la qual va aplicar recursos que havia provat abans en la seva pintura per després introduir aspectes de l’experimentació fotogràfica en els seus quadres.