Tan sols dos anys després que Mario Merz s'hagués matriculat per estudiar medicina, va esclatar la Segona Guerra Mundial. Durant el conflicte bèl·lic Merz va militar en el grup antifeixista Giustizia e Libertà, motiu pel qual va anar a la presó el 1945; va ser allà on va començar a dibuixar. Un any més tard, ja en llibertat, es va posar en contacte amb els artistes informals de Torí. A través d'aquests es va interessar decididament per l'art i a partir del 1950 va començar a pintar sota la influència de l'informalisme. El 1968 va fer per primera vegada un iglú, que a partir d'aleshores s'havia de convertir en una marca distintiva de la seva obra. Com ell mateix ha declarat, l'iglú neix de la necessitat de deslligar-se de la paret i del quadre per treballar sobre una forma que sigui autònoma. Aquell mateix any, Germano Celant va agrupar el seu treball, el de Jannis Kounellis, Luciano Fabro i Michelangelo Pistoleto sota la denominació d'arte povera. En principi, el tret fonamental de l'art povera era l'ús de materials pobres i efímers, però aquest terme feia referència també a la pobresa com a simplicitat: simplicitat d'elements, d'idees i de formes. L'obra de Mario Merz utilitza elements i formes simples, com l'iglú, i alhora es caracteritza per l'ús dels denominats «materials pobres». Mario Merz ha dut a terme una llarga carrera artística, i és una de les figures puntals de l'art del segle XX.