Paul McCarthy viu a Los Angeles des dels anys setanta. Fins al 1968 va estudiar pintura al San Francisco Art Institute, on ja va mostrar un interès per la performance i el vídeo. El 1973 va acabar els seus estudis de cinema, vídeo i art a la Universitat del Sud de Califòrnia (USC). En els seus primers vídeos, produïts durant la seva formació universitària, es va interessar pels modes de percepció i il·lusió, però de seguida va introduir el cos com a objecte de performances intuïtives i repetitives. Per a Paul McCarthy la performance és una forma apropiacionista que, mitjançant la representació i la ficció, qüestiona els significats dels objectes. Des del 1974 ha fet servir elements propis de la cultura popular nord-americana –en concret, elements culinaris i infantils– en unes performances de caràcter escatològic i sexual que ha documentat en vídeo. El 1984 va fer la seva darrera performance en públic, i després es va reinventar com a artista visual amb escultures que insisteixen en l’escatologia. Paral·lelament, sobretot a la dècada del 1990, va continuar fent vídeos amb escenografies complexes i performances, sovint en col·laboració amb el també artista Mike Kelley. Posteriorment, les seves escultures i escenografies s’han convertit en veritables instal·lacions complexes, amb un gran desplegament en l’espai, en les quals apareix autoretratat com a protagonista de l’escena.