L'obra de l'alemany Martin Kippenberger es defineix no solament per la multiplicitat de mitjans amb què es va manifestar durant tota la seva trajectòria, sinó també per haver adoptat camins aparentment propers al món de l'art i, sovint, contraris a presumpcions socials, també dins la mateixa esfera de l'art. Els seus àmbits d'acció inclouen la pintura, l'escultura, la música, la performance, la fotografia, la instal·lació i la publicació. Pel que fa a la seva obra, un bon nombre de crítics han remarcat les influències del dadaisme, de Joseph Beuys, Gerhard Richter, Wolf Vostell o Sigmar Polke. Sis anys després d'haver iniciat estudis artístics a Hamburg el 1972, Kippenberger es va presentar públicament en el món artístic i musical underground de Berlín, i al voltant seu va aplegar una bona part dels creadors que durant la dècada següent es van convertir en pintors coneguts del neoexpressionisme alemany. Als anys vuitanta, l'artista va adoptar la pintura com a mitjà principal d'expressió. Les seves obres d'aquesta època són teles pintades bruscament amb imatges preses de publicacions populars i mitjans de comunicació, i amb textos superposats, assimilables a composicions procedents de l'abstracció, del constructivisme o del minimalisme. Kippenberger reflexiona d'aquesta manera sobre l'estil com a fenomen social i històric, i no pas únicament artístic. Aquesta concepció apropiacionista de l'obra es va evidenciar també en les instal•lacions i les escultures posteriors, sempre combinada amb la presència d'un humor àcid a l'hora de tractar temes socials i polítics.